Viatge a l’Argentina del Centenari

Santiago Rusiñol

CASA AMÈRICA CATALUNYA

En plenas celebraciones del centenario de la independencia argentina, en 1910 Santiago Rusiñol zarpa -con su amigo actor Enric Borràs- hacia Buenos Aires, cargado con decenas de telas para exponer y vender en el Cono Sur. Llegado a la Argentina, Rusiñol será protagonista de numerosos homenajes, entrevistas y tertúlias, como consecuencia de su éxito como pintor y dramaturgo, así como por el atractivo de su figura culta, bromista, brillante. Teatros y salas de arte de Buenos Aires acogerán con los brazos abiertos a un Rusiñol ajetreado y halagado de tantos compromisos sociales, aunque finalmente también algo cansado.

Con mirada sagaz, irónica e implacable, el artista relatará aquel medio año de viaje a través de los artículos «Del Born al Plata» que, publicados en el semanario L’Esquella de la Torratxa fueron recopilados en forma de libro un año después por su amigo editor Antoni López. Un libro de viaje que ahora Casa Amèrica Catalunya reedita bajo el sello KM 13.774, en una edición acompañada de estudios introductorios y documentos de la época -algunos de ellos inéditos- que nos trasladarán a la Argentina de 1910, una Argentina hoy ya bicenenaria.

Carta a Santiago Rusiñol  

Norman Cinnamond Planas
Arquitecte 

Estimat besavi,

    Mai no et vaig conèixer personalment, vaig néixer deu anys després de la teva mort. No obstant això, el teu record ha perdurat entre nosaltres, sobretot a través de la teva filla Maria, la meva àvia. Ella fou la persona que ens va transmetre l’estima cap a tu, a través del profund amor i de la profunda admiració i devoció que et professava. Deia que ella era la lluna i que vivia del reflex del sol, que eres tu. L’àvia ens explicava les seves vivències amb tu i els teus viatges a París, Mallorca, Granada, Aranjuez, Buenos Aires, etc. T’acompanyava a les teves tertúlies de cafè i sempre deia que parlaves poc i escoltaves molt. Com a profund observador de la realitat vas ser pintor i escriptor simbolista -possiblement el més important de la teva època- i, posteriorment, modernista i naturalista. Qui pot oblidar les Festes Modernistes de Sitges, avançada cultural de la teva època?

    La teva pintura refinada i distant és un record constant amb el qual mantinc contacte cada dia a casa. La teva literatura agredolça i irònica, amb aquest deix de tristesa tan teu -tan diferent de la teva imatge pública, tan brillant-, comença amb la tornada a Catalunya en carro i segueix amb els teus «duros a quatre pessetes» i mil anècdotes més -unes de certes i altres d’atribuïdes.

    Estrany és el dia que no apareguis als diaris, bé perquè parlen de tu bé perquè fan referència a les teves obres. Amb això vull dir que segueixes important molt. En aquest cas, Casa Amèrica Catalunya s’ocupa de tu, cent anys després que redactessis el teu diari de viatge Del Born al Plata. A l’Argentina et van rebre amb els braços oberts, i encara avui es pot dir que no has perdut, en absolut, el tren de català universal, títol que et van adjudicar els teus coetanis. Com pots veure, segueix flotant en l’ambient la teva figura bohèmia, una bohèmia daurada i culta, amb pipa, barba i xamberg.

    Estimat besavi, la carta podria ser interminable, però a tu, tan poc propens als afalagaments, potser et cansaria.

    Ho deixo per avui. Fins aviat.

El teu besnét que t’estima,
       Norman 

[ADELANTO DEL LIBRO EN PDF]