El Boomeran(g)

Comentarios (6)

• diario de un parado;me levanto siempre a la misma hora , desayuno siempre lo mismo, voy al inem como siempre solo hay un monton de gente haciendo cola, miro los trabajos no hay nada, voy a la universidad leo los periodicos locales casi nunca los nacionales ya tengo suficiente noticias con los locales,sigo leyendo el libro de oriana fallaci entrevistas con la historia. ¿en que son distintos de nosotros los que nos gobiernan?.respuesta:quien determina nuestro destino no es realmente mejor que nosotros, no es mas inteligente, ni mas fuerte, ni mas iluminado que nosotros.En todo caso es mas emprendedor, mas ambicioso.OIdme el mas bello monumentode la dignidad humana es el que vi sobre una colina del peloponeso.no es una estatua, no es una bandera, sino tres letras que en griego significan NO.ese no escrito por hombres sedeintos de libertad,ese no escrito durante la invasion nazifascista, ese no que habian querido borrar cientos de veces y que siempre reaparecia.
  Ese NO es el que nosotros necesitamos recuperar hoy...NO,NO,NO, hoy ya nohay amor en el mundo tan solo dinero,YO reivindico de nuevo NO.el mundo esta vacio de amor....

  Comentado por: pj el 03/3/2011 a las 10:24

• No es amor.

  Comentado por: Snejina el 03/3/2011 a las 06:11

• "Ce n'est pas pour devenir écrivain qu'on écrit. C'est pour rejoindre en silence cet amour qui manque à tout amour."
  -Christian Bobin-
  Extrait de La part manquante.

  Comentado por: Pauline el 02/3/2011 a las 19:42

• La ciutat, estratificada per nivells, comporta un món inferior o subterrani que requereix també la presencia d’éssers humans. Menció especial mereixen els túnels o galeries abarrotades del Metro, mitjà de transport metropolità per excel•lència considerat fins avui el vehicle més eficaç pel trasllat en massa de passatgers: espai soterrat, controlat, mecanitzat…que en poc temps funcionarà de manera totalment automática. El Metro és la veritable prova de càrrega del sotmetiment a un complex artificial de control per part d’una població resignada: aire viciat, càmeres de videovigilància, altaveus, gossos, guàrdies de seguretat, pantalles publicitàries, aglomeracions, túnels obscurs, i el perill latent d’un accident o atemptat que atrapi en una trampa sense sortida als seus impotents usuaris.
  
  El primer Metro s’inaugurà a Londres el 1863, quan aquesta ciutat comptava 2.9 milions d’habitants. Un diari londinenc de l’època va assegurar del mateix que era “un insult al sentit comú suposar que la gent pogués preferir ser transportada pel fètid subsòl de la ciutat”. Pocs mesos després, milers d’urbanites havien utilitzat el “nou i ràpid” mitjà de transport. París obria el seu el 1900, Berlin el 1902 i Nova York el 1904. Actualmet les xarxes de metro tenen centenars de kilòmetres de túnels que travessen per sota de cada ciutat, mouen milions de passatgers i són un tret homogeneitzador de la identitat metropolitana. Fins nou milions de persones utilitzen cada dia el metro de Tokio (on en hores punta uns empleats amb guants de color blanc exerceixen d’”empenyedors”). El 60% dels viatgers destina més de dues hores diàries per desplaçar-se al seu centre de treball. Molts d’ells opten per pasar la nit en nínxols tecnològics anomenats “hotels càpsula” (2 metres quadrats que inclouen llit i televisor, a 25 euros la nit). És clar que, a part de la puntualitat impressionant, el metro de Tokio es caracteritza per la plaga se suïcidis que es produeixen a diari.

  Comentado por: món perdut el 02/3/2011 a las 15:15

• o aquello que tanto amamos un día y perdimos...me refiero a alguna persona amada por supuesto, no a las cosas, las cosas no valen nada sin las personas con las que las compartimos...saludos

  Comentado por: Marta el 02/3/2011 a las 12:30

• Sólo amamos aquello que no tenemos o aquello que tememos perder.

  Comentado por: Un bárbaro el 02/3/2011 a las 11:21